“Mientras el peregrino mundo sigue girando”

L’altre dia, en classe, debatint sobre l’educació vam acabar desviant-nos, i el professor va dir que som històries compartides. Encara que va ser tan sols una frase, em va fer pensar i em va dur d’uns termes a uns altres,d’unes frases a altres,fins que vaig comensar a juntar tot. Som històries, una linia que seguix uns punts, això si,no és recta.  Aquesta linia esta plena de parons, canvis de camins,desviacions,etc. És el que som, el que hem viscut…però, dixem arrere el que no hem viscut, el que no hem dit, el que no hem fet,eixos camins que no hem agafat..Aleshores, això és el que no som.

Qué és el que ens mou d’un lloc a un altre? L’azar. El devindre.  I açò em va recordar el que digué un company de classe el dia de Pennac en el que va fer una reflexiò sobre el devindre. En la vida anem d’un lloc a un altre, canviem de camins, donem tumbos sense un cami fixe, dixant de costat el que no som.

I es que poc a poc anem construint el que som, encara que no ens donem conter.. Tinc un fragment d’un llibre que diu que ens trobem unicament amb nosaltres mateixa, mirant el que no som.  Per una part crec que té rao, ja que si anem descartant el que no som arribarem a saber qui som, saber més de nosaltres mateixa, la qual cosa crec que és una meta important en la vida. Però també crec que no sols es troba d’eixa manera, sino que hi ha molts camins, com en la vida mateixa. Anem devenint fins que, ojala, ens trobem en el que som. I per a mi, u dels camins per qual s’arriva, és com diu el titol d’un gran llibre : ” Donde el corazón te lleve” . Som histories, punts que hem anat marcant, els quals no estan marcats amb anterioritat, sino que ens du el azar i les desicions que prenem..Ací va un fragment que m’agrada molt d’aquest llibre i en el qual concluisc:

“Y luego, cuando ante ti se abran muchos caminos y no sepas cuál recorrer, no te metas en uno cualquiera al azar: siéntate y aguarda. Respira con la confiada profundidad que respiraste el día que viniste al mundo, sin permitir que nada te distraiga: aguarda y aguarda más aun. Quédate quieta, en silencio, y escucha a tu corazón. Y cuando te hable, levántate y ve donde él te lleve. ” (Susanna Tamaro)

Anuncios
Categorías: Uncategorized | 1 comentario

El camí de l’Educació

Aquesta entrada la vuic dedicar a un llibre que m’estic llegint : ” El camino de la felicidad” . És de Jorge Bucay, un gran psicoanalista. I es que tot el que hem parlat de l’educació i de les ideologies i cultures em recorda a aquest llibre, per dos raons que explicaré a continuació..

Una raó es la paraula camí. Quant estiguerem parlant de les formes en les que educar, quina era la millor manera d’ensenyar algo, d’aprendre,etc.. diguerem que hi habia moltes formes, molts camins pel qual arribar a educar, molts camins, els quals entrarem o eixirem segons anem bé o mal. I en aquest llibre explica el mateix, que els camins per a arribar a la felicitat són infinits, i que cadascú ha de trobar el seu, però no es tasca facil. Entrarem en un camí i vorem que no es eixe, i anirem provant… I alomillor no arrivem a la felicitat, però ho haurem intentat. Doncs en l’educació igual, agafarem molts camins per a educar als nostres alumnes, fills,amics,etc.. i cadascú tindra el seu camí, que alomillor és el camí que ha agafat uns altres, però no ho sabrem fins que no arrivem.

La segona raó és la relació de l’educació amb la cultura. Segons la cultura en la qual ens eduquen, actuem i pensem d’una manera, som diferents segons les cultures. I es que en el llibre parla de això. Parla que amaguem el que de veritat som, amaguem eixa persona que ho pot tot, valenta, que trau el seu propi jo, amaguem l’heroi  que tenim dins, i quan parle de heroi em referis aquell que té el valor de ser ell mateix, i en canvi traguem forà el que esta socialment acceptat, el que ens ensenyaren a desarrollar, allò que aprenguerem per a no tindre problemes. Aleshores és l’educació una forma per la qual controlar a les persones? Una forma per la qual crear autómates?

La mayor virtud de un héroe es la que le permite enfrentar las cosas sin tener que hacer el esfuerzo de parecerse a lo que los demás dicen que se debe ser”

Categorías: Uncategorized | Etiquetas: | 1 comentario

“Aprendizaje cooperativo: una lectura y una pregunta”

Ja que no em dixa comentar les publicacions dels blogs, contestaré per ací a la pregunta.

La veritat es que per una part, em pareix una bona idea el evaluar d’eixa manera els coneixements grupals, evaluar el grau de cooperació que hi ha hagut en el grup, ja que si de veritat ha sigut així, agafes a qui agafes donarà un bon resultat. A més, es una forma de que els companys s’involucren en l’activitat i treballen tots per igual, i que s’interesen pels altres. Si mire des de aquesta perspectiva, és una bona idea, i crec que donaria bon resultat, ja que es una motivació per a aprendre, i colaborar amb els companys.

Per un altra part, també apareix la por. Por a que algú del grup no estiga tan disposat a treballar i a cooperar i que tinga un mal resultat, donant a entendre que no ha hagut colaboració i si que ha sigut així. Ningú vol en el seu grup eixa classe de persones que no s’interesen per el treball que estan fent, i del qual depenen.

Per tant, dona por que hi haga algu aixina al grup, pero val la pena intentar-ho, ja que personalment és una motivació per a treballar.

Categorías: Uncategorized | Deja un comentario

“Cambia tus palabras,cambia tu mundo”

Volia compartir aquest video que he vist hui, i que m’ha agradat i he relacionat amb l’educació.

Hi ha moltes formes de dir les coses,i sobretot en el nostre àmbit es important cuidar cóm les diguem. Segons com parlem als nostres alumnes,reaccionaran d’una forma o altra, igual no a curt plaç, però si a llarg plaç. Conforme passen els dies, tu els vas parlant d’una manera que creus apropiada, o que simplement no penses com ho dius, i poc a poc ells s’acostumen i comensen a etiquetar-te ; si crides molt,eres el professor reginy, si dius les coses amb tranquilitat,moltes vegades no et tracten com al professor,si…si..si..etc. Per això cal cuidar la forma en la que diguem les coses. Pots renyir a un xiquet, però pots fer-ho de moltes maneres,i segons com ho digues ell reaccionarà d’una forma o altra. I parle per l’experiencia ja que jo done classes a xiquets, i moltes vegades has de pensar com dir-li algo, has de pensar en la seua reacció i quina és la millor manera. I es que com tu els tractes, van a actuar, van a quedar-se vullgues o no amb el que has dit. Per això veig important aquest video ja que es pot transmetre als distints ambits.Com bé diu en el video, canvia les teues paraules i canviaras el teu món.

Pensé que com quasi tot en la vida…..Quid pro quo. Com parles tu a les persones,elles ho faran a tu.

Categorías: Uncategorized | Etiquetas: | Deja un comentario

Home-màquina o Màquina-home?

Volia destacar el treball que va presentar el grup de Marc Segura, el del video on eixien primer un home fent una activitat, i després una màquina o un objecte fent el mateix que ell. I em va fer molt que pensar, i em va agradar. Ja que em va fer reflexionar sobre tot el que hem parlat del home màquina, que tenim la concepció del cos com una maquinaria que si falla alguna peça,tot va mal. Però, no han sigut les màquines les que han segut fetes per a imitar a l’home? Tots els ejemples que eixien en el video, sempre era un moviment de l’home imitat per la máquina. I moltes d’eixes maquines han sigut construides segons el funcionament del cos i la seua estructura.

Aleshores, no sols tenim la concepció de el nostre cos com una màquina perque ens pareguem a elles, sino que les màquines s’han construit segons el nostre cos i els nostres moviments, i per això es tendeix a comparar-ho. Han sigut elles les que han estat fetes a partir de nosaltres..però tan sols fixan-se en la concepció utilitaria i no la vivencial, per tant clar que tenim una part de maquinaria, però hi ha algo més important que són les sensacions i els sentiments, i sense les quals la vida no tindria sentit.

A més també m’agradaria compartir un video,paregut al del Ciborg que va ficar el professor en el seu blog…cóm la tecnologia ens pot ajudar..

Categorías: Uncategorized | Etiquetas: | 1 comentario

La guerra acaba si volem?

Este es un video que volia compartir, ja que em pareix molt emotiu, i mostra la realitat. És un contrast entre la lletra de la cançó i les imagens del video. I es que volia relacionar-ho amb l’entrada anterior,sobre el suposat progrés. I també dona molt que pensar. On estem arrivant? És veritat que si nosaltres vuiguerem, s’acabarien les guerres? Jo crec que és molt dificil, ja que els que manen són els de dalt,els quals,molts d’ells, han arribat al poder d’una manera legitima,i encara que molta gent es tire al carrer en contra de les guerres, sempre hi ha una minoria que ho pot tot. I no estic parlant de rendir-se, sino de cambiar el chip, i comsensar a actuar. Com el que digué el professor de Educació del moviment quan acabarem la classe : ” Si aneu a tirar a la paperera els murals, recicleu. Hi ha que comensar a actuar. Menys parlar,i més actuar” .

També volia relacionar-ho en quasi tots els temes dels murals,els quals ens donen molt a pensar, i a dir: de veritat ens preocupem per coses tan insignificants? Quina societat hem creat? Ens preocupem per aconseguir coses que si se ficarem a pensar, voriem insignificants vent la realitat social…

Categorías: Uncategorized | Etiquetas: | Deja un comentario

Progrés?

Aci deixe un video el qual dona molt que pensar. On sobren les paraules. Un video de una gran pel·licula protagonitzada per un gran actor. Ixen molts termes utilitzat en classe,cóm home maquina,amor,cos utilitari,humanitat,etc. Per això la pregunta del titol: De veritat tot el que hem evolucionat, ha sigut un progrés? Qui mana de la direcció cap on va el món? No hem de pensar que tot esta perdut…

Pensem massa i sentim molt poc..

Categorías: Uncategorized | Etiquetas: | 3 comentarios

Distints camins

Com hem vist en la entrada anterior,  la unió entre cos i ment es fundamental, o per dir-ho d’alguna manera, és el camí que tu pots elegir o no. Els practicants de eixes técniques,utilitzant la cultura oriental, intentaven la unió cos-ment, per una màxima concentració i realització dels moviments. Però és aquest l’unic camí? És aquesta la unica utilitat que li podem donar a eixa unió?

Doncs bé, hi ha una disciplina de meditació,denominada yoga, en la que utilitzen eixa unió per a un benestar interior, per a arribar al seu “jo” espiritual, eixir-se’n del món material.Els practicants d’aquesta técnica és diuen “yoguis”, encara que es sol dir als que estan ja en un nivell avançat.

I no podem dir que és millor o pijor forma d’utilitzar-ho, sino que és diferent. I cadascú li dona el sentit que ell vol.En la meua opinió les dos son bones formes de utilitzar eixa unió, encara que jo personalment l’utilitzaria per a una forma més física,per dir-ho d’alguna manera. Tot i això, la meditació em sembla una pràctica interesant, la qual m’agradaria fer-la alguna volta, encara que no la desarrollara plenament..o qui sap..

Crec que a tots ens vindria bé la meditació. Sobretot eixes voltes que et sents molt perdut, i necessites conectar amb el teu jo. I es que en la societat que estem creant de estrés continu,sense descans,ple de sorolls,… solem caure en eixe problema. Tens tot el dia ocupat,i quan te pares un moment a pensar,hi ha vegades que et preguntes: Val,faig tot açò durant el dia, però realment,qui soc jo? . I en algo que estic molt d’acord,que vaig llegir ara matreixa no sé on, es que cada dia li deuriem dedicar 10 minuts del nostre temps,a estar en silenci,en el llit, asoles,ordenant els nostres pensaments,relaxan-se. Pense que es una bona forma de “saber on o per on vas” ,saber qui eres. I el yoga ens vindria bé per a fer-ho.

 

Categorías: Uncategorized | Etiquetas: | 2 comentarios

Cos-ment

A simple vista, aquest video pot pareixer la típica concepció utilitaria del cos, però va més enllà. Una vegada més, la cultura oriental.

En el video podem vore com treballen molt amb el cos, treballen fins estar agotats, però també treballen la ment. Intenten conectar en el seu “Jo” i arribar a una concentració màxima. I aixina és com crec que arribem al exit. Si treballem sols el cos, no arribarem molt lluny, ja que quan fas, en este cas, els moviments,has de estar completament inmers en la teua tasca,amb una bona concentració i un magnific control del teu cos. I açò ho dic per la experiencia, ja que jo entrene aquests tipus de moviments, i si no estas concentrat al 100%, si no estas conectat amb el teu cos, i la teua ment va per un costat i el cos per l’altre,res ix bé. Les sensacions són les que et regulen cada instant del moviment i són les que fan que conecten la ment amb el cos. En unes fraccions de segon poden passar moltes coses, i et poden passar milers de coses pel cap, per això es bo treballar en la ment per a que conecte perfectament amb el cos.

Categorías: Uncategorized | Etiquetas: | 1 comentario

És possible

Aquesta entrada vuic dedicarla també a Patch Adams, perque he conectat el que hem parlat hui en classe amb el video que mostre a continuació. Em referisc al cos comunicatiu, el viure per a l’altre,amb amor,comprensió. És també la meua forma de veure les coses. Crec que amb aquesta visió del cos tot aniria millor, i alguns creuen que es una visio ingenua, però ho pensen per la societat que hem creat, on si eres bona persona no vas a cap lloc, on tan sols es mira per l’interés propi i si poden et passen per damunt. Clar, és una roda. La majoria de la societat actua aixi, aleshores les persones que estan en contra d’eixa concepció, comensen a actuar igual que ells per por, per veure que no van a cap lloc. Però realment, el que tracta Patch en aquesta entrevista és dir que qualsevol persona pot fer la revolució, sent  “universalment amistós i un celebrador de la vida” i diu que la única forma de fer-ho es eixint del “jo” i passar al “tu”, és a dir, al cos comunicatiu. Hi ha un proverbi xinés que concorda perfectament amb aquesta teoria, que diu: Si alguien está tan cansado que no puede darte una sonrisa, dale la tuya. Com ja sabem,la cultura oriental sempre ha intentat  arribar a la pau interior,i aixi és com arribariem a la pau amb els demés.Però és algo dificil en aquest món on l’amor pel poder i els diners esta per damunt de tot,o quasi tot…

Categorías: Uncategorized | Etiquetas: | Deja un comentario

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.